dilluns, 15 de desembre del 2008

El Carxe, els valencians de Múrcia / El Carxe, la valenciaj de Murcia

El Carxe és una subcomarca de Múrcia, d’uns 300 km2, que s'estén entre els municipis de Iecla, Jumella i Favanella, on es parla valencià des de finals del segle XIX, després de l'arribada d'unes desenes de famílies provinents d'Alacant, principalment de Monòver i d'El Pinós. Està estretament vinculada econòmicament, social, cultural i, òbviament, lingüística a la comarca valenciana de Les Valls del Vinalopó. La població d'El Pinós de Monòver, dins del País Valencià, és l’autèntica capital de la vintena de pobles i llogarets, sense municipi propi, que formen El Carxe. Els nuclis de població més importants són El Carxe –pedania que depén del municipi de Iecla–, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L’Alberquilla, La Raixa i La Sarsa -pedanies de Jumella, població famosa pels seus excel·lents vins–, i, finalment, la Canyada de l'Alenya o els Martines, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa –pedanies de l’ajuntament, també murcià, de Favanella. Tot i que el valencià no té reconeixement oficial a Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del mateix l'ajuntament.

Els últims estudis ens porten a creure que el Carxe va ser repoblat al tombant dels segles XIX i XX, quan la fil·loxera va obligar els llauradors valencians a buscar nous terrenys per al cultiu de la vinya. Es tracta de l'última expansió territorial del català. Aquesta gent provenia, en la seua majoria, d'El Pinós, de Monòver (poblacions de la comarca de les Valls del Vinalopó) i de Novelda (comarca del Vinalopó Mitjà), la qual cosa es pot veure encara en el parlar dels habitants d'El Carxe, que, bàsicament i com ells mateixos reconeixen, és igual al de Monòver amb algunes característiques del de Novelda.

Es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a teme per Pere Barnils i Antoni Girera, que va publicar el 1919 "Dialectes Catalans" i el 1921 "El valencià", al Butlletí de Dialectologia Catalana VII. Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les características dialectals pròpies.

La població de la comarca d'El Carxe, que el 1950 era de vora 3.000 habitants, no arriba actualment al miler a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura.


El Carxe [El Karĉe] estas subregioneto de Murcio de ĉirkaŭ 300 km2 disvastigantaj tra la vilaĝoj Iecla, Jumella kaj Favanella, kie oni parolas la valencian ekde la finon de la 19a jarcento, post la alveno de kelkdekoj da familioj devenantaj el Alacant, precipe de Monòver kaj El Pinós. Ĝi estas ege ligita ekonomie, socie, kulture kaj memvideble lingve al la regionetoj de Les Valls del Vinalopó. La vilaĝo El Pinós de Monòver, ene de Valencilandon, estas la aŭtentika ĉefurbo de la dudeko da vilaĝoj kaj vilaĝetoj sen propra nomo de El Carxe. La plej gravaj kernoj de loĝantaro estas El Carxe -distrikto dependanta de Iecla-, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L'Alberquilla, La Raixa kaj la Sarsa -distriktoj de la komunumo de Favanella, ankaŭ murcia. Kvankam la valencia ne estas oficiale agnoskita en Murcio, la Akademio Valencia de la Lingvo oferas kursojn de la valencia en Iecla, laŭpete de la komumumo mem.

La lastaj studoj igas nin kredi ke la valenciaj ekvenis al El Carxe en la fino de la jarcentoj 19 kaj 20, kiam la filoksero devigis la valenciajn kamparanojn serĉi novajn terenojn por la vitkultivo. Temas pri la lasta teritoria ekspansio de la kataluna. Tiuj homoj venis plejparte el El Pinós, Monòver (vilaĝoj de la regioneto de Les Vallas del Vinalopó) kaj Novelda (en la regioneto de El Vinalopó Mitjà), tio kion oni povas ankoraŭ rimarki pro la parolmaniero de El Carxe, kiu baze kaj kiel ili mem agnoskas estas same kiel tiu de Monòver kun kelkaj karakteristikoj de Novelda.

Oni scias unuafoje pri sia ekzisto kiel katalunlingva regiono danke al la socilingvaj esploroj faritaj de Pere Barnils kaj Antoni Girera, kiuj publikis en 1919 "Dialectes Catalans" kaj en 1921 "El valencià", respektive, cxe la "Butlletí de Dialectologia Catalana VII" (Bulteno pri Kataluna Dialektologio VII). Poste, Manuel Sanchis-Guarner profunde analizis siajn proprajn dialektajn karakteristikojn.

La regioneto El Carxe, kiu en 1950 havis ĉirkaŭ 3000 loĝantoj, nuntempe ne atingas milon da loĝantoj pro la forta elmigrado, precipe pro la agrikultura krizo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada