dimarts, 16 de desembre de 2008

Porto poc més d'un any aprenent esperanto i estic fascinat. Mai no havia estudiat una llengua tant apassionant ni més fàcil d'aprendre. Vaig començar a estudiar l'esperanto com la majoria de la gent, pel meu compte, i des de les primeres lliçons vaig poder fer frases fàcilment i comunicar multitud de coses. Després d'un any d'estudi el parlo, l'entenc, el llegeixo i l'escric sense dificultats. Només després d'un any he aconseguit un nivell que no he aconseguit mai de cap altra llengua després de molts anys d'estudi. És realment extraordinari i vull animar-vos a que ho comproveu. Us proposo el repte d'aprendre esperanto en mitja hora.
Què és l'esperanto?
L'esperanto és una llengua auxiliar artificial desenvolupada durant el període comprès entre 1877 i 1885 pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof amb l'esperança que es convertís en una llengua universal. El primer llibre publicat va ser La lingvo internacia (en català, La llengua internacional), el 1887. És la llengua planificada més parlada del món. El pseudònim de Zamenhof, Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), ben aviat es va convertir en el nom de l'idioma.
Zamenhof, qui va crèiexer en una societat políglota, estava convençut que una llengua comuna podria ser necessària per resoldre molts dels problemes que menen a enemistats i conflictes. Va descartar les principals llengües del seu temps (el francès, l'alemany, l'anglès, el rus) perquè eren difícils d'aprendre i posarien els seus parlants natius en avantatge respecte d'aquelles per als qui aquells idiomes no fossin les llengües maternes; i v adescartar les dues llengües "mortes" amb les quals estava familiaritzat, el llatí i el grec, perquè eren encara més complicades i molt menys usades que les llengües principals d'aleshores.
Ara per ara l'esperanto és una llengua viva, amb milers de parlants en gairebé tots els països del món, amb una cultura, amb una multitud d'obres tant originals com traduïdes i amb una important presència en internet, mitjà gràcies al qual l'esperanto creix i viu una mena de renaixença.
Quanta gent parla l'esperanto?
Ningú no sap amb exactitud quanta gent parla esperanto en l'actualitat, ja que que no hi ha manera de fer un cens. Amb tot, el lingüista finlandès Jouko Lindstedt, un expert en parlants natius d'esperanto, va presentar el següent esquema, que mostra la proporció de les habilitats lingüístiques de la comunitat esperantista:

1.000 són parlants natius de l'esperanto
10.000 el parlen fluïdament
100.000 poden parlar-lo activament
1.000.000 entenen un gran percentatge passivament
10.000.000 l'han estudiat en algun moment
Per què l'esperanto és més fàcil d'aprendre que uns altres idiomes?
L'esperanto té unes característiques que el fan fàcil d'aprendre.
Un sistema regular i fonètic de pronúncia. Allà on un nen xinès ha de passar anys a les escoles aprenent la relació entre el llenguatge escrit i parlat i un nen catalanoparlant ha de passar un temps llarg per aprendre a lletrejar, el sistema de l'esperanto (una lletra = un so) pot ser après en mitja hora. Això inclou també un sistema regular d'accentuació.
Una gramàtica regular i sense excepcions. Tota la gramàtica de l'esperanto es pot descriure en només setze regles gramaticals que poden ser escrites al dors d'una postal. La major part de la gramàtica i les seves regles més importants es troben en només setze regles fonamentals.
Un sistema regular i senzill de formació de nous mots usant els que ja coneixeu. Això és particularment útil, ja que permet que per mitjà d'un petit vocabulari bàsic (prop de 500 elements que inclouen mots arrels, partícules i afixos) es puguin desenvolupar discussions bastant llargues i complexes sobre una àmplia varietat de temes, incloent-hi els tècnics. Mentre que l'esperanto té un vocabulari considerablement mayor d'arrels úniques (oficialment, prop de 9000 en el último conteo), moltes d'elles són simplement sinònims de paraules que poden ser formades de les arrels més bàsiques, i és una forma permesa (i generalment elegante) de crear les seves pròpies paraules en lloc de prendre expressions d'uns altres idiomes.


Puc aprendre l'esperanto en mitja hora?
Sí. Només cal que aprengueu onze terminacions gramaticals invariables i, amb un vocabulari, estareu capacitats per crear de manera gramaticalment correcta frases que es poden fer servir en esperanto. Les regles més importants de la gramàtica de l'esperanto es troben en setze senzilles regles gramaticals que es poden aprendre en mitja hora.

LES SETZE REGLES DE L'ESPERANTO

1. L'esperanto només té l'article determinat la, igual per a tots els gèneres, números i casos. Manca d'article indeterminat.
2. El nom substantiu acaba en o. Per formar el plural s'afegeix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest últim es forma afegint una n al nominatiu. Els altres casos es formen amb preposicions: el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l'ablatiu amb kun (amb) o amb altres preposicions, segons el sentit.
3. L'adjectiu acaba en a. Els casos i números es formen com en els substantius. El grau comparatiu es forma amb la paraula pli (més) i el superlatiu amb la paraula plej (el més). El "que" del comparatiu es tradueix per ol, i el "de" del superlatiu per el.
4. Els adjectius numerals cardinals són invariables: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), naŭ (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenes es formen per la simple reunió dels mencionats numerals. Als adjectius numerals se'ls afig: la terminació a de l'adjectiu, per formar els numerals ordinals; obl per als múltiples; on per als fraccionaris; op per als col·lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.
5. Els pronoms personals són: mi (jo), vi (tu, vostè, vostès, vosaltres), li (ell), ŝi (ella), ĝi (ell, ella, allò, per a animals o coses), si (es, se, si, reflexiu), ni (nosaltres), ili (ells, elles), oni (es, u, un, hom). Afegint-los la terminació a de l'adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinen com a substantius.
6. El verb és invariable en les persones i en els números. El present acaba en as, el passat en is, el futur en os, el condicional en us, l'imperatiu en u i l'infinitiu en i. Els participis actius, en ant el present, en int el passat i en ont el futur. Els participis passius, en at el present, en it el passat i en ot el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El "de" o el "per" de l'ablatiu agent es tradueixen per de.
7. L'adverbi acaba en e. Els seus graus de comparança es formen com els de l'adjectiu.
8. Totes les preposicions regeixen, per elles mateixes, el nominatiu.
9. Tot mot es pronuncia de la mateixa manera com s'escriu.
10. L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima síl·laba.
11. Els mots compostos es formen per la simple reunió dels elements que els formen. En ells, el mot fonamental va sempre al final. Els afixos i terminacions es consideren paraules.
12. Si a la frase ja hi ha una paraula negativa no s'escriu l'adverbi ne (no).
13. La paraula que indica el lloc on es va, porta la terminació de l'acusatiu.
14. Tota preposició té en esperanto un sentit invariable i ben determinat, que fixa el seu ús. No obstant això, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposició hem d'emprar, farem servir la preposició je, que no té significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perquè en aquells casos, totes les llengües fan servir qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En lloc de je es pot usar també l'acusatiu, si no crea ambigüitat.
15. Els mots "estrangers", o sigui els que la majoria de llengües han tret d'un mateix origen, no pateixen cap alteració quan passen a l'esperanto, però n'adopten l'ortografia i les terminacions. No obstant això, dels diferents mots derivats d'una mateixa arrel, és preferible emprar inalterat només el mot fonamental i formar les altres segons les regles de l'esperanto.
16. Les terminacions a de l'article i o del substantiu en singular poden suprimir-se i substituir-se amb un apòstrof.
Si apreneu aquestes setze regles i adquiriu vocabulari estareu capacitats per entendre l'esperanto i començar les vostres primeres converses.
A continuació un petit vocabulari perquè pugueu començar a formar les primeres frases amb l'ajuda de les setze regles, algunes frases traduïdes i dos textos bilingües en català i esperanto perquè comenceu a practicar. Els textos bilingües els he traduït jo mateix, que només porto un any estudiant esperanto, perquè vejau que n'és, de fàcil. Per saber com es pronuncia cada fonema us recomano aquest vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=3JDHZWdSi2g
A internet trobareu molts recursos per continuar aprenent l'idioma pel vostre compte. Si seguiu el podreu gairebé dominar ens uns mesos.
Ja direu com ha anat!
Vocabulari

Akvo: Aigua
Antaŭvidi: Preveure
Ankaŭ: També
Bela: Bell, Bella, Bonic, Bonica
Besto: Animal
Biero: Cervesa
Birdo: Ocell
Blanka: Blanc, Blanca
Bofrato: Cunyat
Bonvolu: Si us plau
Cigaredo: Cigarreta
Eklezio: Església
Ĉielo: Cel
Ĉambro: Habitació, Cambra
Ĉevalo: Cavall
Ĉi tie (o Tie ĉi: Aquí
Ĉi tiu (o Tiu ĉi): Aquest, Aquesta
Dankon: Gràcies
Dika: Gruixut, Gros
Dio: Déu
Domo: Casa
Dormi: Dormir
Fenestro: Finestra
Fiero: Orgull
Floro: Flor
Forta: Fort
Ĝardeno: Jardí
Ĝui: Gaudir
Hodiaŭ: Avui
Hundo: Gos
Infano: Nen, Infant
Instruisto: Mestre, Instructor
Interreto: Internet
Jaro: Any
Jarcento: Segle
Jardeko: Dècada
Kataluna: Català, Catalana
Katalunio: Catalunya
Kato: Gat
Knabo: Noi
Knabino: Noia
Kuri: Córrer
Komputilo: Ordinador, Computadora
Kristnasko: Nadal
Lando: País
Lernanto: Alumne
Lerni: Aprendre
Libro: Llibre
Luno: Lluna
Manĝi: Menjar
Mano: Mà
Meblo: Moble
Mesaĝo: Missatge
Mi amas vin: T'estimo
Morgaŭ: Demà
Najbaro: Veí
NIFO: OVNI
Nigra: Negre, Negra
Nokto: Nit
Okulo: Ull
Okulvitroj: Ulleres
Orloĝo: Rellotge
Patrino: Mare
Patro: Pare
Pordo: Porta
Printempo: Primavera
Reĝo: Rei
Saĝeco: Saviesa
Saluton: Hola
Seĝo: Cadira
Skribi: Escriure
Ŝi: Ella
Ŝlosilo: Clau
Somero: Estiu
Strato: Carrer
Suno: Sol
Sunsistemo: Sistema Solar
Tablo: Taula
Tago: Dia
Telefono: Telèfon
Televido: Televisió
Vintro: Hivern
Pronoms: Mi ("jo"), vi ("tu", "vosaltres", "vostè"), li (ell), sxi (ella), gxi (allò, ell, ella), ni (nosaltres), ili (ells), Oni ("es", "se", "hom"). També existeix ci ("tu"), però gairebé no es fa servir, tret d'alguns usos literaris i per tant de moment el deixarem de banda.
CONVERSA:
1.
- Ho...! Pardonon! Fraŭlino... Mi ne vidis vin.
- Ne gravas! Sinjoro.
- He! Jen! Ĉu vi parolas Esperante?
- Jes... Saluton...! Ja... Mi provas.
- Ha! Ĉu vi lernas en kurso?
- Ne, mi lernas mem.
- Nu, vi jam bone parolas.

- Oh...! Perdoni! Senyoreta... No l'he vist.
- No hi fa res! Senyor.
- Eh! Vaja! Que parla en esperanto?
- Sí... Hola...! En efecte... Ho intento.
- Ah! Que aprèn en un curs?
- No, aprenc pel meu compte.
- Bé doncs, ja parla bé.

2.
- Mi lernas per interreto.
- Gratulon! Vi tre bone lernas.
- Ba! La metodo estas agrabla.
- Certe, kaj ĝi estas tre efika.
- La studo ŝajnas al mi vera ludo!

- Aprenc a través d'internet.
- Felicitats! Aprèn molt bé.
- Bah! El mètode és agradable.
- Certament, i és molt eficaç.
- L'estudi em sembla un autèntic joc!


3.
- Ho! Mi forgesis. Mia nomo estas Georgo.
- Kaj la mia, Paŭla. Mi ĝojas!
- He...! Sed nun falas pluvo.
- Oj! Kaj mi estas sen pluvombrelo.
- Ba! Nur pluvetas, kaj jen la mia.
- Dankon! Eble... ni povas iri ambaŭ...
- Al pli komforta loko: ĉu vi ne soifas?
- Plezure, jes. Ĉe tia vetero jen bona ideo.
- Hej! Ni devas rapidi, ĉar jam ne pluvetas, sed pluvegas!

- Oh! Me n'oblidava. El meu nom és Georgo.
- I el meu, Paŭla. Encantada!
- Ei, però si cau pluja.
- Ai! I jo estic sense paraigua.
- Bah! Només plovisqueja, i heus ací el meu.
- Gràcies! Potser... podem anar tots dos...
- A un lloc més confortable: que no té set?
- Amb molt de gust, sí.
- Ei! Hem d'afanyar-nos, perquè ja no plovisqueja, sinó que plou a bots i barrals!.
TEXTOS BILINGÜES:
Insulo Tabarca, eta paradizo / Illa de Tabarca, un petit paradís
Je 20 km de la urbo Alacant kaj je ĉirkaŭ 8 km de la ŝiphaveno de Santa Pola estas eta paradizo. Temas pri insulo Tabarca, la plej granda en Valencilandon kaj la sola kun loĝantaro. Lokiĝas ĉe 38º 10' norda latitudo kaj 0º 28' okcidenta longitudo. Ĝi havas maksimuman longecon de 1800 metroj kaj 380 metroj de larĝeco. Proksime al la insulo estas la insuletoj La Nau, La Galera kaj La Cantera.

Ĝi apartenas al la urbo Alacant kaj kvankam oni konsideras ĝin kampara distrikto, laŭleĝe apartenas al la suda distrikto de kvartaloj enhavanta ankaŭ El Palmerar, Aiguamarga kaj Urbanova. La tuta loĝantaro, ĉirkaŭ 125 loĝantoj, lokiĝas en la okcidenta parto.

Elstaras la eklezio kaj la muregaro en la okcidenta parto. La domoj estas malaltaj kaj la solaj altaj konstruaĵoj estas la eklezio kaj la lumturo.

La klimato estas mediteranea seka, kun meza ĉiujara temperaturo de 17 ºC, maksimuma 35ºC aŭguste kaj minimuma 5ºC en januaro. La precipitaĵoj estas tre neregulaj dum la jaro kaj ne superas po 300 mm jare. Ventoj regantaj dum printempo-somero estas sudaj kaj sudorientaj. Dum la vintro abundas ventoj nordokcidentaj kaj okcidentaj. La meza rapideco de la vento ne altas, po 21 Km/h dum la tago kaj po 17 Km/h nokte, tio kion indikas la bonecon de la ventoj kiu estas kutime en la zono, kvankam fojfoje registrigas rapideco po 167 km/h (20/1/78).

A uns 20 km de la ciutat d'Alacanat, a uns 8 km del port de santa Pola hi ha un petit paradís. Es tracta de l'Illa de Tabarca, la més gran del País Valencià i l'única habitada. Està situada en els 38º 10' latitud nord i 0º 28' longitud oest. Té una longitud màxima de 1800 metres i una amplària d'uns 380 metres. A prop de l'illa principal hi ha els illots de La Nau, La Galera i La Cantera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i tot i que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sud de barris que abraça també el Palmerar, Aiguamarga i Urbanova. Tota la població, uns 125 habitants, es troba a la part oest.

Hi destaca l'església i el conjunt murallat a la zona oest de l'illa. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'església i el far.

El clima és mediterrani sec, amb una temperatura mitjana anual de 17 ºC, màximes de 35ºC a l'agost i mínimes de 5ºC al gener. Les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any i no superen els 300 mm/l'any. Els vents dominants a la primavera-estiu són el llevant i el llebeig. A l'hivern predominen els vents de mestral i ponent. La velocitat mitjana del vent no és molt alta, 21 Km/h durant el dia i 17 Km/h a la nit, que indica la bondat del règim de vents imperant a la zona, encara que de vegades es registren velocitats de 167 km/h (20/1/78).


El Carxe, la katalunaj de Murcio / El Carxe, els catalans de Múrcia

El Carxe [El Karĉe] estas subregioneto de Murcio de ĉirkaŭ 300 km2 disvastigantaj tra la vilaĝoj Iecla, Jumella kaj Favanella, kie oni parolas la valencian ekde la finon de la 19a jarcento, post la alveno de kelkdekoj da familioj devenantaj el Alacant, precipe de Monòver kaj El Pinós. Ĝi estas ege ligita ekonomie, socie, kulture kaj memvideble lingve al la regionetoj de Les Valls del Vinalopó. La vilaĝo El Pinós, ene de Valencilandon, estas la aŭtentika ĉefurbo de la dudeko da vilaĝoj kaj vilaĝetoj sen propra nomo de El Carxe. La plej gravaj kernoj de loĝantaro estas El Carxe -distrikto dependanta de Iecla-, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L'Alberquilla, La Raixa kaj la Sarsa -distriktoj de la komunumo de Favanella, ankaŭ murcia. Kvankam la valencia ne estas oficiale agnoskita en Murcio, la Akademio Valencia de la Lingvo oferas kursojn de la valencia en Iecla, laŭpete de la komumumo mem.

La lastaj studoj igas nin kredi ke la valenciaj ekvenis al El Carxe en la fino de la jarcentoj 19 kaj 20, kiam la filoksero devigis la valenciajn kamparanojn serĉi novajn terenojn por la vitkultivo. Temas pri la lasta teritoria ekspansio de la kataluna. Tiuj homoj venis plejparte el El Pinós, Monòver (vilaĝoj de la regioneto de Les Vallas del Vinalopó) kaj Novelda (en la regioneto de El Vinalopó Mitjà), tio kion oni povas ankoraŭ rimarki pro la parolmaniero de El Carxe, kiu baze kaj kiel ili mem agnoskas estas same kiel tiu de Monòver kun kelkaj karakteristikoj de Novelda.

Oni scias unuafoje pri sia ekzisto kiel katalunlingva regiono danke al la socilingvaj esploroj faritaj de Pere Barnils kaj Antoni Girera, kiuj publikis en 1919 "Dialectes Catalans" kaj en 1921 "El valencià", respektive, cxe la "Butlletí de Dialectologia Catalana VII" (Bulteno pri Kataluna Dialektologio VII). Poste, Manuel Sanchis-Guarner profunde analizis siajn proprajn dialektajn karakteristikojn.

La regioneto El Carxe, kiu en 1950 havis ĉirkaŭ 3000 loĝantoj, nuntempe ne atingas milon da loĝantoj pro la forta elmigrado, precipe pro la agrikultura krizo.

El Carxe és una subcomarca de Múrcia, d’uns 300 km2, que s'estén entre els municipis de Iecla, Jumella i Favanella, on es parla valencià des de finals del segle XIX, després de l'arribada d'unes desenes de famílies provinents d'Alacant, principalment de Monòver i d'El Pinós. Està estretament vinculada econòmicament, social, cultural i, òbviament, lingüística a la comarca valenciana de Les Valls del Vinalopó. La població d'El Pinós, dins del País Valencià, és l’autèntica capital de la vintena de pobles i llogarets, sense municipi propi, que formen El Carxe. Els nuclis de població més importants són El Carxe –pedania que depén del municipi de Iecla–, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L’Alberquilla, La Raixa i La Sarsa -pedanies de Jumella, població famosa pels seus excel·lents vins–, i, finalment, la Canyada de l'Alenya o els Martines, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa –pedanies de l’ajuntament, també murcià, de Favanella. Tot i que el valencià no té reconeixement oficial a Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del mateix l'ajuntament.

Els últims estudis ens porten a creure que el Carxe va ser repoblat al tombant dels segles XIX i XX, quan la fil·loxera va obligar els llauradors valencians a buscar nous terrenys per al cultiu de la vinya. Es tracta de l'última expansió territorial del català. Aquesta gent provenia, en la seua majoria, d'El Pinós, de Monòver (poblacions de la comarca de les Valls del Vinalopó) i de Novelda (comarca del Vinalopó Mitjà), la qual cosa es pot veure encara en el parlar dels habitants d'El Carxe, que, bàsicament i com ells mateixos reconeixen, és igual al de Monòver amb algunes característiques del de Novelda.

Es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a teme per Pere Barnils i Antoni Girera, que va publicar el 1919 "Dialectes Catalans" i el 1921 "El valencià", al Butlletí de Dialectologia Catalana VII. Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les características dialectals pròpies.

La població de la comarca d'El Carxe, que el 1950 era de vora 3.000 habitants, no arriba actualment al miler a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada