dimarts, 16 de desembre del 2008

Porto poc més d'un any aprenent esperanto i estic fascinat. Mai no havia estudiat una llengua tant apassionant ni més fàcil d'aprendre. Vaig començar a estudiar l'esperanto com la majoria de la gent, pel meu compte, i des de les primeres lliçons vaig poder fer frases fàcilment i comunicar multitud de coses. Després d'un any d'estudi el parlo, l'entenc, el llegeixo i l'escric sense dificultats. Només després d'un any he aconseguit un nivell que no he aconseguit mai de cap altra llengua després de molts anys d'estudi. És realment extraordinari i vull animar-vos a que ho comproveu. Us proposo el repte d'aprendre esperanto en mitja hora.
Què és l'esperanto?
L'esperanto és una llengua auxiliar artificial desenvolupada durant el període comprès entre 1877 i 1885 pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof amb l'esperança que es convertís en una llengua universal. El primer llibre publicat va ser La lingvo internacia (en català, La llengua internacional), el 1887. És la llengua planificada més parlada del món. El pseudònim de Zamenhof, Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), ben aviat es va convertir en el nom de l'idioma.
Zamenhof, qui va crèiexer en una societat políglota, estava convençut que una llengua comuna podria ser necessària per resoldre molts dels problemes que menen a enemistats i conflictes. Va descartar les principals llengües del seu temps (el francès, l'alemany, l'anglès, el rus) perquè eren difícils d'aprendre i posarien els seus parlants natius en avantatge respecte d'aquelles per als qui aquells idiomes no fossin les llengües maternes; i v adescartar les dues llengües "mortes" amb les quals estava familiaritzat, el llatí i el grec, perquè eren encara més complicades i molt menys usades que les llengües principals d'aleshores.
Ara per ara l'esperanto és una llengua viva, amb milers de parlants en gairebé tots els països del món, amb una cultura, amb una multitud d'obres tant originals com traduïdes i amb una important presència en internet, mitjà gràcies al qual l'esperanto creix i viu una mena de renaixença.
Quanta gent parla l'esperanto?
Ningú no sap amb exactitud quanta gent parla esperanto en l'actualitat, ja que que no hi ha manera de fer un cens. Amb tot, el lingüista finlandès Jouko Lindstedt, un expert en parlants natius d'esperanto, va presentar el següent esquema, que mostra la proporció de les habilitats lingüístiques de la comunitat esperantista:

1.000 són parlants natius de l'esperanto
10.000 el parlen fluïdament
100.000 poden parlar-lo activament
1.000.000 entenen un gran percentatge passivament
10.000.000 l'han estudiat en algun moment
Per què l'esperanto és més fàcil d'aprendre que uns altres idiomes?
L'esperanto té unes característiques que el fan fàcil d'aprendre.
Un sistema regular i fonètic de pronúncia. Allà on un nen xinès ha de passar anys a les escoles aprenent la relació entre el llenguatge escrit i parlat i un nen catalanoparlant ha de passar un temps llarg per aprendre a lletrejar, el sistema de l'esperanto (una lletra = un so) pot ser après en mitja hora. Això inclou també un sistema regular d'accentuació.
Una gramàtica regular i sense excepcions. Tota la gramàtica de l'esperanto es pot descriure en només setze regles gramaticals que poden ser escrites al dors d'una postal. La major part de la gramàtica i les seves regles més importants es troben en només setze regles fonamentals.
Un sistema regular i senzill de formació de nous mots usant els que ja coneixeu. Això és particularment útil, ja que permet que per mitjà d'un petit vocabulari bàsic (prop de 500 elements que inclouen mots arrels, partícules i afixos) es puguin desenvolupar discussions bastant llargues i complexes sobre una àmplia varietat de temes, incloent-hi els tècnics. Mentre que l'esperanto té un vocabulari considerablement mayor d'arrels úniques (oficialment, prop de 9000 en el último conteo), moltes d'elles són simplement sinònims de paraules que poden ser formades de les arrels més bàsiques, i és una forma permesa (i generalment elegante) de crear les seves pròpies paraules en lloc de prendre expressions d'uns altres idiomes.


Puc aprendre l'esperanto en mitja hora?
Sí. Només cal que aprengueu onze terminacions gramaticals invariables i, amb un vocabulari, estareu capacitats per crear de manera gramaticalment correcta frases que es poden fer servir en esperanto. Les regles més importants de la gramàtica de l'esperanto es troben en setze senzilles regles gramaticals que es poden aprendre en mitja hora.

LES SETZE REGLES DE L'ESPERANTO

1. L'esperanto només té l'article determinat la, igual per a tots els gèneres, números i casos. Manca d'article indeterminat.
2. El nom substantiu acaba en o. Per formar el plural s'afegeix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest últim es forma afegint una n al nominatiu. Els altres casos es formen amb preposicions: el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l'ablatiu amb kun (amb) o amb altres preposicions, segons el sentit.
3. L'adjectiu acaba en a. Els casos i números es formen com en els substantius. El grau comparatiu es forma amb la paraula pli (més) i el superlatiu amb la paraula plej (el més). El "que" del comparatiu es tradueix per ol, i el "de" del superlatiu per el.
4. Els adjectius numerals cardinals són invariables: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), naŭ (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenes es formen per la simple reunió dels mencionats numerals. Als adjectius numerals se'ls afig: la terminació a de l'adjectiu, per formar els numerals ordinals; obl per als múltiples; on per als fraccionaris; op per als col·lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.
5. Els pronoms personals són: mi (jo), vi (tu, vostè, vostès, vosaltres), li (ell), ŝi (ella), ĝi (ell, ella, allò, per a animals o coses), si (es, se, si, reflexiu), ni (nosaltres), ili (ells, elles), oni (es, u, un, hom). Afegint-los la terminació a de l'adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinen com a substantius.
6. El verb és invariable en les persones i en els números. El present acaba en as, el passat en is, el futur en os, el condicional en us, l'imperatiu en u i l'infinitiu en i. Els participis actius, en ant el present, en int el passat i en ont el futur. Els participis passius, en at el present, en it el passat i en ot el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El "de" o el "per" de l'ablatiu agent es tradueixen per de.
7. L'adverbi acaba en e. Els seus graus de comparança es formen com els de l'adjectiu.
8. Totes les preposicions regeixen, per elles mateixes, el nominatiu.
9. Tot mot es pronuncia de la mateixa manera com s'escriu.
10. L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima síl·laba.
11. Els mots compostos es formen per la simple reunió dels elements que els formen. En ells, el mot fonamental va sempre al final. Els afixos i terminacions es consideren paraules.
12. Si a la frase ja hi ha una paraula negativa no s'escriu l'adverbi ne (no).
13. La paraula que indica el lloc on es va, porta la terminació de l'acusatiu.
14. Tota preposició té en esperanto un sentit invariable i ben determinat, que fixa el seu ús. No obstant això, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposició hem d'emprar, farem servir la preposició je, que no té significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perquè en aquells casos, totes les llengües fan servir qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En lloc de je es pot usar també l'acusatiu, si no crea ambigüitat.
15. Els mots "estrangers", o sigui els que la majoria de llengües han tret d'un mateix origen, no pateixen cap alteració quan passen a l'esperanto, però n'adopten l'ortografia i les terminacions. No obstant això, dels diferents mots derivats d'una mateixa arrel, és preferible emprar inalterat només el mot fonamental i formar les altres segons les regles de l'esperanto.
16. Les terminacions a de l'article i o del substantiu en singular poden suprimir-se i substituir-se amb un apòstrof.
Si apreneu aquestes setze regles i adquiriu vocabulari estareu capacitats per entendre l'esperanto i començar les vostres primeres converses.
A continuació un petit vocabulari perquè pugueu començar a formar les primeres frases amb l'ajuda de les setze regles, algunes frases traduïdes i dos textos bilingües en català i esperanto perquè comenceu a practicar. Els textos bilingües els he traduït jo mateix, que només porto un any estudiant esperanto, perquè vejau que n'és, de fàcil. Per saber com es pronuncia cada fonema us recomano aquest vídeo: http://es.youtube.com/watch?v=3JDHZWdSi2g
A internet trobareu molts recursos per continuar aprenent l'idioma pel vostre compte. Si seguiu el podreu gairebé dominar ens uns mesos.
Ja direu com ha anat!
Vocabulari

Akvo: Aigua
Antaŭvidi: Preveure
Ankaŭ: També
Bela: Bell, Bella, Bonic, Bonica
Besto: Animal
Biero: Cervesa
Birdo: Ocell
Blanka: Blanc, Blanca
Bofrato: Cunyat
Bonvolu: Si us plau
Cigaredo: Cigarreta
Eklezio: Església
Ĉielo: Cel
Ĉambro: Habitació, Cambra
Ĉevalo: Cavall
Ĉi tie (o Tie ĉi: Aquí
Ĉi tiu (o Tiu ĉi): Aquest, Aquesta
Dankon: Gràcies
Dika: Gruixut, Gros
Dio: Déu
Domo: Casa
Dormi: Dormir
Fenestro: Finestra
Fiero: Orgull
Floro: Flor
Forta: Fort
Ĝardeno: Jardí
Ĝui: Gaudir
Hodiaŭ: Avui
Hundo: Gos
Infano: Nen, Infant
Instruisto: Mestre, Instructor
Interreto: Internet
Jaro: Any
Jarcento: Segle
Jardeko: Dècada
Kataluna: Català, Catalana
Katalunio: Catalunya
Kato: Gat
Knabo: Noi
Knabino: Noia
Kuri: Córrer
Komputilo: Ordinador, Computadora
Kristnasko: Nadal
Lando: País
Lernanto: Alumne
Lerni: Aprendre
Libro: Llibre
Luno: Lluna
Manĝi: Menjar
Mano: Mà
Meblo: Moble
Mesaĝo: Missatge
Mi amas vin: T'estimo
Morgaŭ: Demà
Najbaro: Veí
NIFO: OVNI
Nigra: Negre, Negra
Nokto: Nit
Okulo: Ull
Okulvitroj: Ulleres
Orloĝo: Rellotge
Patrino: Mare
Patro: Pare
Pordo: Porta
Printempo: Primavera
Reĝo: Rei
Saĝeco: Saviesa
Saluton: Hola
Seĝo: Cadira
Skribi: Escriure
Ŝi: Ella
Ŝlosilo: Clau
Somero: Estiu
Strato: Carrer
Suno: Sol
Sunsistemo: Sistema Solar
Tablo: Taula
Tago: Dia
Telefono: Telèfon
Televido: Televisió
Vintro: Hivern
Pronoms: Mi ("jo"), vi ("tu", "vosaltres", "vostè"), li (ell), sxi (ella), gxi (allò, ell, ella), ni (nosaltres), ili (ells), Oni ("es", "se", "hom"). També existeix ci ("tu"), però gairebé no es fa servir, tret d'alguns usos literaris i per tant de moment el deixarem de banda.
CONVERSA:
1.
- Ho...! Pardonon! Fraŭlino... Mi ne vidis vin.
- Ne gravas! Sinjoro.
- He! Jen! Ĉu vi parolas Esperante?
- Jes... Saluton...! Ja... Mi provas.
- Ha! Ĉu vi lernas en kurso?
- Ne, mi lernas mem.
- Nu, vi jam bone parolas.

- Oh...! Perdoni! Senyoreta... No l'he vist.
- No hi fa res! Senyor.
- Eh! Vaja! Que parla en esperanto?
- Sí... Hola...! En efecte... Ho intento.
- Ah! Que aprèn en un curs?
- No, aprenc pel meu compte.
- Bé doncs, ja parla bé.

2.
- Mi lernas per interreto.
- Gratulon! Vi tre bone lernas.
- Ba! La metodo estas agrabla.
- Certe, kaj ĝi estas tre efika.
- La studo ŝajnas al mi vera ludo!

- Aprenc a través d'internet.
- Felicitats! Aprèn molt bé.
- Bah! El mètode és agradable.
- Certament, i és molt eficaç.
- L'estudi em sembla un autèntic joc!


3.
- Ho! Mi forgesis. Mia nomo estas Georgo.
- Kaj la mia, Paŭla. Mi ĝojas!
- He...! Sed nun falas pluvo.
- Oj! Kaj mi estas sen pluvombrelo.
- Ba! Nur pluvetas, kaj jen la mia.
- Dankon! Eble... ni povas iri ambaŭ...
- Al pli komforta loko: ĉu vi ne soifas?
- Plezure, jes. Ĉe tia vetero jen bona ideo.
- Hej! Ni devas rapidi, ĉar jam ne pluvetas, sed pluvegas!

- Oh! Me n'oblidava. El meu nom és Georgo.
- I el meu, Paŭla. Encantada!
- Ei, però si cau pluja.
- Ai! I jo estic sense paraigua.
- Bah! Només plovisqueja, i heus ací el meu.
- Gràcies! Potser... podem anar tots dos...
- A un lloc més confortable: que no té set?
- Amb molt de gust, sí.
- Ei! Hem d'afanyar-nos, perquè ja no plovisqueja, sinó que plou a bots i barrals!.
TEXTOS BILINGÜES:
Insulo Tabarca, eta paradizo / Illa de Tabarca, un petit paradís
Je 20 km de la urbo Alacant kaj je ĉirkaŭ 8 km de la ŝiphaveno de Santa Pola estas eta paradizo. Temas pri insulo Tabarca, la plej granda en Valencilandon kaj la sola kun loĝantaro. Lokiĝas ĉe 38º 10' norda latitudo kaj 0º 28' okcidenta longitudo. Ĝi havas maksimuman longecon de 1800 metroj kaj 380 metroj de larĝeco. Proksime al la insulo estas la insuletoj La Nau, La Galera kaj La Cantera.

Ĝi apartenas al la urbo Alacant kaj kvankam oni konsideras ĝin kampara distrikto, laŭleĝe apartenas al la suda distrikto de kvartaloj enhavanta ankaŭ El Palmerar, Aiguamarga kaj Urbanova. La tuta loĝantaro, ĉirkaŭ 125 loĝantoj, lokiĝas en la okcidenta parto.

Elstaras la eklezio kaj la muregaro en la okcidenta parto. La domoj estas malaltaj kaj la solaj altaj konstruaĵoj estas la eklezio kaj la lumturo.

La klimato estas mediteranea seka, kun meza ĉiujara temperaturo de 17 ºC, maksimuma 35ºC aŭguste kaj minimuma 5ºC en januaro. La precipitaĵoj estas tre neregulaj dum la jaro kaj ne superas po 300 mm jare. Ventoj regantaj dum printempo-somero estas sudaj kaj sudorientaj. Dum la vintro abundas ventoj nordokcidentaj kaj okcidentaj. La meza rapideco de la vento ne altas, po 21 Km/h dum la tago kaj po 17 Km/h nokte, tio kion indikas la bonecon de la ventoj kiu estas kutime en la zono, kvankam fojfoje registrigas rapideco po 167 km/h (20/1/78).

A uns 20 km de la ciutat d'Alacanat, a uns 8 km del port de santa Pola hi ha un petit paradís. Es tracta de l'Illa de Tabarca, la més gran del País Valencià i l'única habitada. Està situada en els 38º 10' latitud nord i 0º 28' longitud oest. Té una longitud màxima de 1800 metres i una amplària d'uns 380 metres. A prop de l'illa principal hi ha els illots de La Nau, La Galera i La Cantera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i tot i que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sud de barris que abraça també el Palmerar, Aiguamarga i Urbanova. Tota la població, uns 125 habitants, es troba a la part oest.

Hi destaca l'església i el conjunt murallat a la zona oest de l'illa. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'església i el far.

El clima és mediterrani sec, amb una temperatura mitjana anual de 17 ºC, màximes de 35ºC a l'agost i mínimes de 5ºC al gener. Les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any i no superen els 300 mm/l'any. Els vents dominants a la primavera-estiu són el llevant i el llebeig. A l'hivern predominen els vents de mestral i ponent. La velocitat mitjana del vent no és molt alta, 21 Km/h durant el dia i 17 Km/h a la nit, que indica la bondat del règim de vents imperant a la zona, encara que de vegades es registren velocitats de 167 km/h (20/1/78).


El Carxe, la katalunaj de Murcio / El Carxe, els catalans de Múrcia

El Carxe [El Karĉe] estas subregioneto de Murcio de ĉirkaŭ 300 km2 disvastigantaj tra la vilaĝoj Iecla, Jumella kaj Favanella, kie oni parolas la valencian ekde la finon de la 19a jarcento, post la alveno de kelkdekoj da familioj devenantaj el Alacant, precipe de Monòver kaj El Pinós. Ĝi estas ege ligita ekonomie, socie, kulture kaj memvideble lingve al la regionetoj de Les Valls del Vinalopó. La vilaĝo El Pinós, ene de Valencilandon, estas la aŭtentika ĉefurbo de la dudeko da vilaĝoj kaj vilaĝetoj sen propra nomo de El Carxe. La plej gravaj kernoj de loĝantaro estas El Carxe -distrikto dependanta de Iecla-, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L'Alberquilla, La Raixa kaj la Sarsa -distriktoj de la komunumo de Favanella, ankaŭ murcia. Kvankam la valencia ne estas oficiale agnoskita en Murcio, la Akademio Valencia de la Lingvo oferas kursojn de la valencia en Iecla, laŭpete de la komumumo mem.

La lastaj studoj igas nin kredi ke la valenciaj ekvenis al El Carxe en la fino de la jarcentoj 19 kaj 20, kiam la filoksero devigis la valenciajn kamparanojn serĉi novajn terenojn por la vitkultivo. Temas pri la lasta teritoria ekspansio de la kataluna. Tiuj homoj venis plejparte el El Pinós, Monòver (vilaĝoj de la regioneto de Les Vallas del Vinalopó) kaj Novelda (en la regioneto de El Vinalopó Mitjà), tio kion oni povas ankoraŭ rimarki pro la parolmaniero de El Carxe, kiu baze kaj kiel ili mem agnoskas estas same kiel tiu de Monòver kun kelkaj karakteristikoj de Novelda.

Oni scias unuafoje pri sia ekzisto kiel katalunlingva regiono danke al la socilingvaj esploroj faritaj de Pere Barnils kaj Antoni Girera, kiuj publikis en 1919 "Dialectes Catalans" kaj en 1921 "El valencià", respektive, cxe la "Butlletí de Dialectologia Catalana VII" (Bulteno pri Kataluna Dialektologio VII). Poste, Manuel Sanchis-Guarner profunde analizis siajn proprajn dialektajn karakteristikojn.

La regioneto El Carxe, kiu en 1950 havis ĉirkaŭ 3000 loĝantoj, nuntempe ne atingas milon da loĝantoj pro la forta elmigrado, precipe pro la agrikultura krizo.

El Carxe és una subcomarca de Múrcia, d’uns 300 km2, que s'estén entre els municipis de Iecla, Jumella i Favanella, on es parla valencià des de finals del segle XIX, després de l'arribada d'unes desenes de famílies provinents d'Alacant, principalment de Monòver i d'El Pinós. Està estretament vinculada econòmicament, social, cultural i, òbviament, lingüística a la comarca valenciana de Les Valls del Vinalopó. La població d'El Pinós, dins del País Valencià, és l’autèntica capital de la vintena de pobles i llogarets, sense municipi propi, que formen El Carxe. Els nuclis de població més importants són El Carxe –pedania que depén del municipi de Iecla–, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L’Alberquilla, La Raixa i La Sarsa -pedanies de Jumella, població famosa pels seus excel·lents vins–, i, finalment, la Canyada de l'Alenya o els Martines, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa –pedanies de l’ajuntament, també murcià, de Favanella. Tot i que el valencià no té reconeixement oficial a Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del mateix l'ajuntament.

Els últims estudis ens porten a creure que el Carxe va ser repoblat al tombant dels segles XIX i XX, quan la fil·loxera va obligar els llauradors valencians a buscar nous terrenys per al cultiu de la vinya. Es tracta de l'última expansió territorial del català. Aquesta gent provenia, en la seua majoria, d'El Pinós, de Monòver (poblacions de la comarca de les Valls del Vinalopó) i de Novelda (comarca del Vinalopó Mitjà), la qual cosa es pot veure encara en el parlar dels habitants d'El Carxe, que, bàsicament i com ells mateixos reconeixen, és igual al de Monòver amb algunes característiques del de Novelda.

Es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a teme per Pere Barnils i Antoni Girera, que va publicar el 1919 "Dialectes Catalans" i el 1921 "El valencià", al Butlletí de Dialectologia Catalana VII. Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les características dialectals pròpies.

La població de la comarca d'El Carxe, que el 1950 era de vora 3.000 habitants, no arriba actualment al miler a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Conversa

1.
- Ho...! Pardonon! Fraŭlino... Mi ne vidis vin.
- Ne gravas! Sinjoro.
- He! Jen! Ĉu vi parolas Esperante?
- Jes... Saluton...! Ja... Mi provas.
- Ha! Ĉu vi lernas en kurso?
- Ne, mi lernas mem.
- Nu, vi jam bone parolas.


- Oh...! Perdoni! Senyoreta... No l'he vist.
- No hi fa res! Senyor.
- Eh! Vaja! Que parla en esperanto?
- Sí... Hola...! En efecte... Ho intento.
- Ah! Que aprèn en un curs?
- No, aprenc per mi mateixa.
- Bé doncs, ja parla bé.


2.
- Mi lernas per interreto.
- Gratulon! Vi tre bone lernas.
- Ba! La metodo estas agrabla.
- Certe, kaj ĝi estas tre efika.
- La studo ŝajnas al mi vera ludo!


- Aprenc a través d'internet.
- Felicitats! Aprèn molt bé.
- Bah! El mètode és agradable.
- Certament, i és molt eficaç.
- L'estudi em sembla un autèntic joc!

3.
- Ho! Mi forgesis. Mia nomo estas Georgo.
- Kaj la mia, Paŭla. Mi ĝojas!
- He...! Sed nun falas pluvo.
- Oj! Kaj mi estas sen pluvombrelo.
- Ba! Nur pluvetas, kaj jen la mia.
- Dankon! Eble... ni povas iri ambaŭ...
- Al pli komforta loko: ĉu vi ne soifas?
- Plezure, jes. Ĉe tia vetero jen bona ideo.
- Hej! Ni devas rapidi, ĉar jam ne pluvetas, sed pluvegas!


- Oh! Me n'oblidava. El meu nom és Georgo.
- I el meu, Paŭla. Encantada!
- Ei, però si cau pluja.
- Ai! I jo estic sense paraigua.
- Bah! Només plovisqueja, i heus ací el meu.
- Gràcies! Potser... podem anar tots dos...
- A un lloc més confortable: que no té set?
- Amb molt de gust, sí.
- Ei! Hem d'afanyar-nos, perquè ja no plovisqueja, sinó que plou a bots i barrals!.

"Mazi en Gondolando"

Mazi en Gondolando és un curs audiovisual d'iniciació pensat especialment per a infants. Si heu començat a estudiar esperanto aquest pot ser un bon complement per als vostres cursos. A YouTube podeu trobar la resta de vídeos que formen la sèrie.

Què és l'esperanto?


L'esperanto és una llengua auxiliar artificial creada a la darreria del segle XIX pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof amb l'esperança que es convertís en una llengua universal. a finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través del món. El primer llibre publicado va ser La lingvo internacia (en català, La llengua internacional). És la llengua planificada més parlada del món. El pseudònim de Zamenhof, Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), ben aviat es va convertir en el nom de l'idioma.

Hi ha altres llengües planejades?

Com a mínim n'hi ha mil. La més exitosa d'elles és probablement la Bahasa Indonèsia, desenvolupada per un lingüista alemany a la dècada de 1920 sobre la base de diverses llengües parlades a Java i que avui és parlada per entre seixanta i cent milions de persones a la República d'Indonèsia. Entre les més conegudes gràcies als mitjans hi ha els idiomes Elvish de J.R.R. Tolkien d'El Senyor dels Anells i tlhIngan Hol (Klingon) de Marc Okrand, usada com a material de fons a les pel·lícules Star Trek i a la sèrie de televisió Star Trek: The Next Generation. Entre les diverses llengües planificades desenvolupades (invariablement per iniciativa privada) a través dels anys per a ús internacional, les més conegudes han estat (en ordre cronològic) volapük, esperanto, interlingua (Peano), ido, occidental/interlingue, basic english, novial i interlingua (Gode). Addicions recents en aquest terreny inclouen glosa i loglan/lojban. Cap d'elles no ha estat particularment exitosa. Les tres úniques que han guanyat una significant població de parlants han estat el volapük, l'esperanto i l'ido. El nombre actual de parlants d'esperanto excedeix el nombre total de parlants durant la passada centúria de totes les altres llengües combinades.

Què fa l'esperanto superior a altres llengües planejades (o a altres llengües en general)?

Hablando lingüísticamente, el Esperanto no es superior ni inferior a cualquier lengua no planeada; uno puede hacer las mismas cosas con él que las que un hablante de Inglés, Chino, Ruso o Quechua pueden hacer con su idioma. Que sea superior o inferior a otras lenguas planeadas es una cuestión abierta ya que ninguno de los otros idiomas planeados ha tenido un número suficiente de hablantes durante un periodo de tiempo considerable como para tener evidencia a favor o en contra.

Las ventajas del Esperanto son básicamente dos:

Es un Idioma neutral, no siendo propiedad de ningún grupo específico de personas por lo tanto pertenece por igual a todos.

Es relativamente fácil de aprender. Para una persona que habla castellano el Esperanto se puede aprender después de haberlo estudiado durante seis meses o un año. Sin duda alguna es mucho más fácil de aprender que todos los idiomas naturales y podríamos decir que es tan fácil de aprender como lo es el Portugués.



La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents, essencialment europees. Les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició.
Qui va construir l'esperanto?

L'esperanto va ser desenvolupat durant el període comprès entre 1877 i 1885 per L.L. Zamenhof, de Varsòvia, Polònia (llavors Rússia). Zamenhof, qui va crèiexer en una societat políglota, estava convençut que una llengua comuna podria ser necessària per resoldre molts dels problemes que menen a enemistats i conflictes. Va descartar les principals llengües del seu temps (el francès, l'alemany, l'anglès, el ruso) perquè eren difícils d'aprendre i posarien els seus parlants natius en avantatge respecte d'aquelles per als qui aquells idiomes no fossin les llengües maternes; i vadescartar les dues llengües "mortes" amb les quals estava familiaritzat, el llatí i el grec, perquè eren encara més complicades i molt menys usades que les llengües principals d'aleshores. Zamenhof va encetar el seu treball sobre aquesta llengua planificada, que ell anomenaria eventualment "Lingvo Internacia", quan era un noi de l'escola secundària, i finalment va publicar el primer llibre de text de la llengua (per a parlants del rus) el 1887, al momento del seu matrimoni i quan acabava d'iniciar la seva carrera com a metge.
On és més usat l'esperanto?
A Europa central i oriental, de manera particular als països de l'antiga Unió Soviètica (incloent-hi les repúbliques bàltiques), i a l'Àsia oriental, particularment a la Xina continental. És bastant bé conegut en algunes parts de Sud-amèrica i Àsia Sud-oriental. És menys conegut als països de parla anglesa de Nord-amèrica, a Àfrica i al món islàmic.
Què fa que l'esperanto sigui més fàcil d'aprendre que uns altres idiomes?
L'esperanto té unes característiques que el fan fàcil d'aprendre.
Un sistema regular i fonètic de pronúncia. Allà on un nen xinès ha de passar anys a les escoles aprenent la relació entre el llenguatge escrito i parlat, i un nen catalanoparlant ha de passar un temps llarg per aprendre a lletrejar, el sistema de l'esperanto (una lletra = un so) pot ser après en mitja hora. Això inclou també un sistema regular d'accentuació.
Una gramàtica regular i sense excepcions. Els oponents de l'esperanto insisteixen, amb encert, en que la gramàtica de cap llengua no pot ser descrita, como asseguren els parlants de l'esperanto de la seva llengua, en només setze regles gramaticals que poden ser escrites al dors d'una postal. Però el que no han mencionado és que la major part de la gramàtica, i sin duda las reglas más importantes de la gramática se encuentran en esas reglas. Aprengueu onze terminacions gramaticals invariables i (amb un vocabulari) estareu capacitats per crear de manera gramaticalment correcta frases que es poden fer servir en esperanto.
Un sistema regular i senzill de formació de nous mots usant els que ja coneixeu. Això és particularment útil, ja que permet que per mitjà d'un petit vocabulari bàsic (prop de 500 elements que inclouen mots arrels, partícules i afixos) es puguin desenvolupar discussions bastant llargues i complexes sobre una àmplia varietat de temes, incloent-hi els tècnics. Mentre que l'esperanto té un vocabulari considerablement mayor d'arrels úniques (oficialment, prop de 9000 en el último conteo), moltes d'elles són simplement sinònims de paraules que poden ser formades de les arrels més bàsiques, i és una forma permesa (i generalment elegante) de crear les seves pròpies paraules en lloc de prendre expressions d'uns altres idiomes.

Què puc fer amb l'esperanto un cop l'hagi après?
Amb l'esperanto podeu fer qualsevol de les coses que podeu fer amb la resta de llengües. Alguns exemples inclouen:
Correspondència internacional. Moltes revistes en esperanto tenen seccions de correspondència. Personas con quien escribirse pueden ser encontradas, entre otros sitios, a través de Koresponda Servo Mondskala, p/a François Xavier Gilbert, 33 rue Louvière, FR-55190 VOID-VACON, France. Hay también un servicio de correspondencia en línea.
Viajes internacionales. Los hablantes de Esperanto aman viajar, y hay una organización internacional dedicada a estas personas: Monda Turismo, p/a/ M. Sklodowskiej-Curie 10, PL-85-094 BYDGOSZCZ, Polonia, teléfono +48 (52) 415 744, telex 562844 mtur pl. Para viajar en estados Unidos puede contactar el Esperanto-Vojag^Servo. Una red internacional de hospedaje para hablantes de Esperanto, Pasporta Servo, es administrada por la Organización Mundial de Esperantistas Jóvenes.
Literatura. Hay disponibles en Esperanto trabajos literarios de muy diferentes países y culturas. Uno de los mejores servicios de libros es el de la Universala Esperanto-Asocio. Hay una muestra de literatura en Esperanto en línea.
Literatura Periódica. Entre cien y doscientas revistas son publicadas regularmente en Esperanto. La mayoría (y las mejores) se pueden adquirir mediante suscripción por medio de la Universala Esperanto-Asocio. También hay un amplio número de revistas en línea.
Esperanto en línea. Hay una presencia fuerte del Esperanto en Internet. Usando la palabra Esperanto con cualquier motor de búsqueda se encontrarán muchos sitios web. Dos sitios donde se puede iniciar la navegación son: Virtuala Esperanto Biblioteko y Flavaj pag^oj de Esperanto . Hay grupos de noticias en Usenet (soc.culture.Esperanto, alt.uu.lang.Esperanto.misc, alt.talk.Esperanto) y listas de correo en http://www.egroups.com/ (más de 60), http://www.onelist.com/, etc.

Les setze regles de l'esperanto

1. L'esperanto només té l'article determinat la, igual per a tots els gèneres, números i casos. Manca d'article indeterminat.
2. El nom substantiu acaba en o. Per formar el plural s'afegeix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest últim es forma afegint una n al nominatiu. Els altres casos es formen amb preposicions: el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l'ablatiu amb kun (amb) o amb altres preposicions, segons el sentit.
3. L'adjectiu acaba en a. Els casos i números es formen com en els substantius. El grau comparatiu es forma amb la paraula pli (més) i el superlatiu amb la paraula plej (el més). El "que" del comparatiu es tradueix per ol, i el "de" del superlatiu per el.
4. Els adjectius numerals cardinals són invariables: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), naŭ (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenes es formen per la simple reunió dels mencionats numerals. Als adjectius numerals se'ls afig: la terminació a de l'adjectiu, per formar els numerals ordinals; obl per als múltiples; on per als fraccionaris; op per als col·lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.
5. Els pronoms personals són: mi (jo), vi (tu, vostè, vostès, vosaltres), li (ell), ŝi (ella), ĝi (ell, ella, allò, per a animals o coses), si (es, se, si, reflexiu), ni (nosaltres), ili (ells, elles), oni (es, u, un, hom). Afegint-los la terminació a de l'adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinen com a substantius.
6. El verb és invariable en les persones i en els números. El present acaba en as, el passat en is, el futur en os, el condicional en us, l'imperatiu en u i l'infinitiu en i. Els participis actius, en ant el present, en int el passat i en ont el futur. Els participis passius, en at el present, en it el passat i en ot el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El "de" o el "per" de l'ablatiu agent es tradueixen per de.
7. L'adverbi acaba en e. Els seus graus de comparança es formen com els de l'adjectiu.
8. Totes les preposicions regeixen, per elles mateixes, el nominatiu.
9. Tot mot es pronuncia de la mateixa manera com s'escriu.
10. L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima síl·laba.
11. Els mots compostos es formen per la simple reunió dels elements que els formen. En ells, el mot fonamental va sempre al final. Els afixos i terminacions es consideren paraules.
12. Si a la frase ja hi ha una paraula negativa no s'escriu l'adverbi ne (no).
13. La paraula que indica el lloc on es va, porta la terminació de l'acusatiu.
14. Tota preposició té en esperanto un sentit invariable i ben determinat, que fixa el seu ús. No obstant això, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposició hem d'emprar, farem servir la preposició je, que no té significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perquè en aquells casos, totes les llengües fan servir qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En lloc de je es pot usar també l'acusatiu, si no crea ambigüitat.
15. Els mots "estrangers", o sigui els que la majoria de llengües han tret d'un mateix origen, no pateixen cap alteració quan passen a l'esperanto, però n'adopten l'ortografia i les terminacions. No obstant això, dels diferents mots derivats d'una mateixa arrel, és preferible emprar inalterat només el mot fonamental i formar les altres segons les regles de l'esperanto.
16. Les terminacions a de l'article i o del substantiu en singular poden suprimir-se i substituir-se amb un apòstrof.

Vocabulari

Akvo: Aigua
Antaŭvidi: Preveure
Ankaŭ: També
Aŭtuno: Tardor
Bela: Bell, Bonic
Besto: Animal
Biero: Cervesa
Birdo: Ocell
Blanka: Blanc
Bofrato: Cunyat
Bonvolu: Si us plau
Cigaredo: Cigarreta
Eklezio: Església
Ĉielo: Cel
Ĉambro: Habitació, Cambra
Ĉevalo: Cavall
Ĉi tie (o Tie ĉi: Aquí
Ĉi tiu (o Tiu ĉi): Aquest, Aquesta
Dankon: Gràcies
Dika: Gruixut, Gros
Dio: Déu
Domo: Casa
Dormi: Dormir
Fenestro: Finestra
Fido: Fe
Fiero: Orgull
Filozofio: Filosofia
Fiŝo: Peix
Floro: Flor
Forta: Fort
Fumi: Fumar
Furzo: Pet
Grafo: Compte
Ĝardeno: Jardí
Ĝui: Gaudir
Hodiaŭ: Avui
Hundo: Gos
Infano: Nen, Infant
Instruisto: Mestre, Instructor
Interreto: Internet
Intervjuo: Entrevista
Jaro: Any
Jarcento: Segle
Kanzono: Cançó
Kataluna: Català, Catalana
Katalunio: Catalunya
Kato: Gat
Knabo: Noi
Krono: Corona
Klavo: Tecla
Kuiri: Cuinar
Kuri: Córrer
Komputilo: Ordinador, Computadora
Kristnasko: Nadal
Lando: País
Lernanto: Alumne
Lerni: Aprendre
Letero: Carta
Libro: Llibre
Luno: Lluna
Manĝi: Menjar
Mano: Mà
Meblo: Moble
Mesaĝo: Missatge
Mi amas vin: T'estimo
Morgaŭ: Demà
Najbaro: Veí
NIFO: OVNI
Nigra: Negre
Nokto: Nit
Okulo: Ull
Okulvitroj: Ulleres
Orloĝo: Rellotge
Papo: Papa
Papero: Paper
Patrino: Mare
Patro: Pare
Pordo: Porta
Printempo: Primavera
Profesoro: Professor
Reĝo: Rei
Ringo: Anell
Saĝeco: Saviesa
Saluton: Hola
Seĝo: Cadira
Sekso: Sexe
Skribi: Escriure
Ŝi: Ella
Ŝlosilo: Clau
Somero: Estiu
Strato: Carrer
Suno: Sol
Sunsistemo: Sistema Solar
Tablo: Taula
Tago: Dia
Telefono: Telèfon
Televido: Televisió
Turo: Torre
Vintro: Hivern

Alfabet i pronunciació

L'esperanto té 28 fonemes (5 vocals i 23 consonants). S'escriuen mitjançant les vint-i-dos lletres de l'alfabet llatí i dos diacrítics formen sis lletres fixades per Ludwik Lejzer Zamenhof : ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ.

L'ortografia és perfectament fonològica: cada lletra o grup de lletres representa invariablement un únic fonema. Les lletres q, w, x i y no es fan servir, tret de les expressions matemàtiques i noms "estrangers" no assimilats.

Les 28 lletres de l'alfabet són:

a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z

Totes les lletres es pronuncien de manera similar al seu equivalent en minúscula a l'alfabet fonètic internacional (AFI), amb l'excepció de c i les lletres accentuades.

El sistema vocàlic té cinc timbres (a e i o u, que corresponen als mateixos valors del català a e (tancada) i o (tancada) u). No fa distinció en la longitud de les vocals i tampoc no hi ha vocales nasalitzades.

La lletra ŭ és usada només després de vocals (en diftongs).

Quan no es puguin escriure les lletres ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ es poden reemplaçar per ch, gh, hh, jh, sh, u o cx, gx, hx, jx, sx, ux.

En el vídeo següent es diu el nom de les lletres i com es pronuncien.

El Carxe, els valencians de Múrcia / El Carxe, la valenciaj de Murcia

El Carxe és una subcomarca de Múrcia, d’uns 300 km2, que s'estén entre els municipis de Iecla, Jumella i Favanella, on es parla valencià des de finals del segle XIX, després de l'arribada d'unes desenes de famílies provinents d'Alacant, principalment de Monòver i d'El Pinós. Està estretament vinculada econòmicament, social, cultural i, òbviament, lingüística a la comarca valenciana de Les Valls del Vinalopó. La població d'El Pinós de Monòver, dins del País Valencià, és l’autèntica capital de la vintena de pobles i llogarets, sense municipi propi, que formen El Carxe. Els nuclis de població més importants són El Carxe –pedania que depén del municipi de Iecla–, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L’Alberquilla, La Raixa i La Sarsa -pedanies de Jumella, població famosa pels seus excel·lents vins–, i, finalment, la Canyada de l'Alenya o els Martines, el Collado dels Gabriels i l’Ombria de la Sarsa –pedanies de l’ajuntament, també murcià, de Favanella. Tot i que el valencià no té reconeixement oficial a Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del mateix l'ajuntament.

Els últims estudis ens porten a creure que el Carxe va ser repoblat al tombant dels segles XIX i XX, quan la fil·loxera va obligar els llauradors valencians a buscar nous terrenys per al cultiu de la vinya. Es tracta de l'última expansió territorial del català. Aquesta gent provenia, en la seua majoria, d'El Pinós, de Monòver (poblacions de la comarca de les Valls del Vinalopó) i de Novelda (comarca del Vinalopó Mitjà), la qual cosa es pot veure encara en el parlar dels habitants d'El Carxe, que, bàsicament i com ells mateixos reconeixen, és igual al de Monòver amb algunes característiques del de Novelda.

Es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a teme per Pere Barnils i Antoni Girera, que va publicar el 1919 "Dialectes Catalans" i el 1921 "El valencià", al Butlletí de Dialectologia Catalana VII. Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les características dialectals pròpies.

La població de la comarca d'El Carxe, que el 1950 era de vora 3.000 habitants, no arriba actualment al miler a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura.


El Carxe [El Karĉe] estas subregioneto de Murcio de ĉirkaŭ 300 km2 disvastigantaj tra la vilaĝoj Iecla, Jumella kaj Favanella, kie oni parolas la valencian ekde la finon de la 19a jarcento, post la alveno de kelkdekoj da familioj devenantaj el Alacant, precipe de Monòver kaj El Pinós. Ĝi estas ege ligita ekonomie, socie, kulture kaj memvideble lingve al la regionetoj de Les Valls del Vinalopó. La vilaĝo El Pinós de Monòver, ene de Valencilandon, estas la aŭtentika ĉefurbo de la dudeko da vilaĝoj kaj vilaĝetoj sen propra nomo de El Carxe. La plej gravaj kernoj de loĝantaro estas El Carxe -distrikto dependanta de Iecla-, La Canyada del Trigo, La Torre del Ric, L'Alberquilla, La Raixa kaj la Sarsa -distriktoj de la komunumo de Favanella, ankaŭ murcia. Kvankam la valencia ne estas oficiale agnoskita en Murcio, la Akademio Valencia de la Lingvo oferas kursojn de la valencia en Iecla, laŭpete de la komumumo mem.

La lastaj studoj igas nin kredi ke la valenciaj ekvenis al El Carxe en la fino de la jarcentoj 19 kaj 20, kiam la filoksero devigis la valenciajn kamparanojn serĉi novajn terenojn por la vitkultivo. Temas pri la lasta teritoria ekspansio de la kataluna. Tiuj homoj venis plejparte el El Pinós, Monòver (vilaĝoj de la regioneto de Les Vallas del Vinalopó) kaj Novelda (en la regioneto de El Vinalopó Mitjà), tio kion oni povas ankoraŭ rimarki pro la parolmaniero de El Carxe, kiu baze kaj kiel ili mem agnoskas estas same kiel tiu de Monòver kun kelkaj karakteristikoj de Novelda.

Oni scias unuafoje pri sia ekzisto kiel katalunlingva regiono danke al la socilingvaj esploroj faritaj de Pere Barnils kaj Antoni Girera, kiuj publikis en 1919 "Dialectes Catalans" kaj en 1921 "El valencià", respektive, cxe la "Butlletí de Dialectologia Catalana VII" (Bulteno pri Kataluna Dialektologio VII). Poste, Manuel Sanchis-Guarner profunde analizis siajn proprajn dialektajn karakteristikojn.

La regioneto El Carxe, kiu en 1950 havis ĉirkaŭ 3000 loĝantoj, nuntempe ne atingas milon da loĝantoj pro la forta elmigrado, precipe pro la agrikultura krizo.

Camilo Sesto en valencià / Camilo Sesto en la valencia

Camilo Sesto, el nom vertader del qual és Camilo Blanes Cortés, va nàixer a Alcoi (L'Alcoià) el 1946. Va triomfar cantant les seues cançons en castellà i algunes vegades en anglés, però sempre ha tingut un sentiment ben valencià. I també va cantar en valencià.

A Youtube podem trobar Camilo cantant "Som", una cançó original de Raimon, el 1984 al programa de TVE Superstar i el tema "El meu cor és d'Alcoi", en homenatge a la seua vila natal, amb lletra d'ell mateix. La fonètica de Camilo és magnífica, quasi perfecta. Fa que qualsevol valencià se senta orgullós de la seua llengua.


Camilo Sesto, kies vera nomo estas Camilo Blanes Cortés, naskiĝis en Alcoi (L'Alcoià) en 1946. Li sukcesis kantante siajn kanzonojn hispane kaj kelkfoje angle, sed li ĉiam havis grandan valencian senton. Kaj li kantis ankaŭ en la valencia.

Ĉe YouTube ni trovas Camilo-n kantante "Som" (Ni estas), kanzono originala de Raimon, en 1984 ĉe la programo de TVE Superstar kaj la kanzonon "El meu cor és d'Alcoi" (Mia koro estas de Alcoi), omaĝe al sia naskiĝa urbo, kun teksto verkita de li mem. La fonetiko de Camilo estas belega, preskaŭ perfekta. Ĝi igas iun ajn valencian fieri pri sia lingvo.






"EL MEU COR ÉS D'ALCOI"

"Estic en el món
Tractant de fer-lo més humà i millor
Però entre tants som sempre tan pocs
Els que estem a favor

Sóc una veu més
Que pregunta, canta, una resposta o raó
Sabem que al cap i al fi ni cas
A la nostra cançó

Cadascú va a lo seu
Que mos empare Déu

El meu cor és d'Alcoi
I aunque tinga l'àuia hasta el coll
A mi no em fa mai res por

Jo vaig nàixer per sort
En la terra que vullc
I em voldrà hasta la mort

Vaig començar a respirar
I al mateix temps a parlar
Com un sospir de foc i festa

Anant entre muntanyes i valls
Sempre porte en la sang
A la meua terreta

Raïmet de pastor, romer, pebrella i timó
Tot és part de mi
Deixeu que cresca en els bancals
Les llavors en pau

No mos talleu els ponts
I els camins que mos porten al cel
L'amor sempre està als nostres peus
I això no té preu

Cadascú va a lo seu
Que mos empare Déu"

diumenge, 14 de desembre del 2008

Illa de Tabarca, petit paradís / Insulo Tabarca, eta paradizo

A uns 20 km de la ciutat d'Alacanat, a uns 8 km del port de santa Pola i a poc més de 4000 metres del Cap de Santa Pola hi ha un petit paradís. Es tracta de l'Illa de Tabarca, la més gran del País Valencià i l'única habitada. Està situada en els 38º 10' latitud nord i 0º 28' longitud oest. Té una longitud màxima de 1800 metres i una amplària d'uns 380 metres. A prop de l'illa principal hi ha els illots de La Nau, La Galera i La Cantera.

Pertany a la ciutat d'Alacant i tot i que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sud de barris que abraça també el Palmerar, Aiguamarga i Urbanova. Tota la població, uns 125 habitants, es troba a la part oest.

Hi destaca l'església i el conjunt murallat a la zona oest de l'illa. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'església i el far.

El clima és mediterrani sec, amb una temperatura mitjana anual de 17 ºC, màximes de 35ºC a l'agost i mínimes de 5ºC al gener. Les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any i no superen els 300 mm/l'any. Els vents dominants a la primavera-estiu són el llevant i el llebeig. A l'hivern predominen els vents de mestral i ponent. La velocitat mitjana del vent no és molt alta, 21 Km/h durant el dia i 17 Km/h a la nit, que indica la bondat del règim de vents imperant a la zona, encara que de vegades es registren velocitats de 167 km/h (20/1/78).


Je 20 km de la urbo Alacant, je ĉirkaŭ 8 km de la ŝiphaveno de Santa Pola kaj iom pli ol 4000 metroj je la kabo de Santa Pola estas eta paradizo. Temas pri insulo Tabarca, la plej granda en Valencilandon kaj la sola kun loĝantaro. Lokiĝas ĉe 38º 10' norda latitudo kaj 0º 28' okcidenta longitudo. Ĝi havas maksimuman longecon de 1800 metroj kaj 380 metroj de larĝeco. Proksime al la insulo estas la insuletoj La Nau, La Galera kaj La Cantera.

Ĝi apartenas al la urbo Alacant kaj kvankam oni konsideras ĝin kampara distrikto, laŭleĝe apartenas al la suda distrikto de kvartaloj enhavanta ankaŭ El Palmerar, Aiguamarga kaj Urbanova. La tuta loĝantaro, ĉirkaŭ 125 loĝantoj, lokiĝas en la okcidenta parto.

Elstaras la eklezio kaj la muregaro en la okcidenta parto. La domoj estas malaltaj kaj la solaj altaj konstruaĵoj estas la eklezio kaj la lumturo.

La klimato estas mediteranea seka, kun meza ĉiujara temperaturo de 17 ºC, maksimuma 35ºC aŭguste kaj minimuma 5ºC en januaro. La precipitaĵoj estas tre neregulaj dum la jaro kaj ne superas po 300 mm jare. Ventoj regantaj dum printempo-somero estas sudaj kaj sudorientaj. Dum la vintro abundas ventoj nordokcidentaj kaj okcidentaj. La meza rapideco de la vento ne altas, po 21 Km/h dum la tago kaj po 17 Km/h nokte, tio kion indikas la bonecon de la ventoj kiu estas kutime en la zono, kvankam fojfoje registrigas rapideco po 167 km/h (20/1/78).











El Festival Inquiet homenatja Joan Monleon / La Festivalo Inquiet omaĝas Joan Monleon-on

Hi ha poques coses més valencianes que Joan Monleon. Un homenot que continua sent una de les figures més populars de la història del cinema valencià, de l'espectacle i de la televisió, que va formar part durant la dècada de 1970 del grup de música folk Els Pavesos, del qual era l'anima mater, que va participar en pel·lícules com El virgo de Visanteta, El vicari d'Olot o Puta misèria i que durant els primers anys de Canal 9 va triomfar amb el mític programa El show de Joan Monleon.

Joan Monleon no és qualsevol cosa. És una icona importantíssima de la història recent del País Valencià. Amb tot, han passat molts anys abans que l'actor rebera un merescut homenatge. Va ser per fi el dia 29 de novembre durant el IV Festival de Cinema en Valencià Inquiet de Picassent.

Monleon va reivindicar la tradició popular del País Valencià fonamentada en autores com Bernat i Baldoví o la comèdia de l'art mediterrània.

Des d'ací vull fer jo també el meu homenatge a Joan Monleon, que per a mi ha sigut sempre com un familiar.


Estas malmultaj aferoj pli valenciaj ol Joan Monleon. Homego kiu daŭre estas unu el la plej popularaj figuroj de la historio de la valencia kino, de la spektaklo kaj de la televido, kiu apartenis dum la sepdeka jardeko al la grupo de muziko folk Els Pavesos, kaj kiu dum la unuaj jaroj de Canal 9 sukcesis kun la mita programo El show de Joan Monleon.

Joan Monleon ne estas kiu ajn. Li estas gravega ikono de la ĵusa historio de Valencilando. Malgraŭ tio, pasis multaj jaroj antaŭ ol la aktoro ricevu meritan omaĝon. Tio estis finfine la tagon 29 de novembro dum la IV Festivalo de Kino en la Valencia Inquiet de Picassent.

Monleon depostulis la popularan tradicion de Valencilando fundamentita sur aŭtoroj kiel Bernat i Baldoví aŭ la mediteranea komedio de l' arto.

De ĉi tie mi ankaŭ volas omaĝi Joan Monleon-on, kiu por mi estis ĉiam kvazaŭ familiano.


Variants del fonema [s] en valencià / Variantoj de la fonemo [s] en la valencia

La fonètica genuïna valenciana està en perill. La gent cada vegada més tendeix, per influència del castellà, a pronunciar molts fonemes com en aquesta llengua i a bandejar els sons tradicionals del nostre idioma. Si no es posa fre a aquesta tendència, i és cosa difícil, el valencià de les properes generacions serà idèntic al castellà en l'aspecte fonètic, per això cal que ens esforcem a pronunciar bé.

Aquest vídeo explica les diferents pronúncies que hi ha en valencià del fonema [s], el que fem servir en mots com "caixa", "peix" o "eixe". Seria bo que en en Internet poguérem disposar de més materials d'aquesta qualitat per perfeccionar la nostra pronúncia.


La propra valencia fonetiko estas en danĝero. La homoj pli kaj pli emas, pro la influo de la hispana, prononci multajn fonemojn samkiel en tiu ĉi lingvo kaj forlasi la tradiciajn sonojn de nia lingvo. Se oni ne fremdas tiun ĉi inklinon, kaj tio estas vere malfacila afero, la valencia de la estontaj generacioj estos identa kun la hispana en la fonetika aspekto, pro tio ni devas peni bone prononci.

Tiu ĉi video klarigas la malsamajn prononcojn ekzistantaj en la valencia de la fonemo [s], tiu kiu ni utiligas en vortoj kiel "caixa", "peix" aux "eixe". Estu bone se ni havus pliajn materialojn samkvalite por plibonigi nian prononcon.